Benvinguts al meu bloc, un dietari que he anat escrivint al llarg de molts anys i que ara m’he decidit a publicar a internet.
Em presento: em dic Cecília i sóc catalana. Tinc seixanta anys però conservo la mateixa energia i les mateixes ganes de viure que quan en tenia trenta. M’agrada el teatre, també escriure contes i mirar-me el món amb ulls de nena però, això últim, he de reconèixer que cada dia em costa més. Estic soltera, i si no m’he casat mai no ha estat per falta de ganes sinó perquè no he trobat un home que em fes riure prou. Tinc bona salut. No fumo, no bec i procuro fer l’amor tan com puc. Visc tranquil·la amb el meu gat, en Silvestre. El molt vagarro es passa el dia dormint i fa una roncs tan estrepitosos que, sovint, em fan venir mal de cap. Llavors, li estrebo la manteta en què jeu i el desperto cridant: “Que se’ns crema la casa!”. Ja, ja…, quins bots fa, pobre. Però, si el vull fer emprenyar de bo de bo només he de dir-li: “Stallone!!!”, i aleshores m’ensenya les urpes i em bufa insistentment. L’animal no és tonto i s’ho pren com un insult.
També convisc amb en Pipes, un hàmster malparit que se’m menja les cortines i les fundes del sofà. I això que ja el renyo però no pot fer-hi res. La culpa és de l’instint de rossegador aquest que té, que el domina i me’l descontrola.
Si vols saber més coses sobre mi, la meva vida -passat i present, perquè del futur res no puc dir-, quins són els meus pensaments i com veig el món, visita sovint el meu bloc. El dietari és obert a tots aquells qui vulguin llegir-lo.
